Diumenge, 17 de Novembre de 2019
Alcanar Alcanar
Montsià
Terres de l'Ebre
 
 
La Moleta del Remei
Reproducció vivenda íbera (Casa de tibast)
Galeria de fotos (Visita guiada)
 
Sant Jaume-Mas d'en Serrà
Galeria de fotos
 
Centre d'interpretació de la cultura dels Ibers - Casa O'Connor
 
La ruta dels Ibers
 
Opuscles, Folletos, Brochures, Leaflets, Broschüre (PDF's)
Català
Español
Français
English
Deutsch
 
Ruta del Casc Antic d'Alcanar
 

 
  
La Moleta del Remei

:: Reproducció vivenda íbera (Casa de tibast)
:: Galeria de fotos (Visita guiada)

 

 

LA HISTÒRIA
El poblat ibèric de la Moleta del remei, situat a la vessant sud de la Serra del Montsià, és un enclavament costaner dins del territori que els autors clàssics varen assignar a la tribu ibèrica dels ilercavons, un punt estratègic d'intercanvi comercial, entre el riu Ebre i la Mediterrània.

Es tracta d'un centre emmurallat del qual depenien petits assentaments propers. En ell hi viuria l'aristocràcia de la tribu que controlava els excedents de la zona, principalment cereals, i els intercanviava per productes de luxe (olives, salaons de peix, vi, ceràmica feta a torn, ... ) amb diferents pobles de la Mediterrània. Aquesta diferència d'estatus es constata per la construcció de sistemes defensius monumentals, muralles amb torres i bastions que no tenen finalitats militars.
 

 

La importància del jaciment es fonamenta en el fet que és l'únic poblat de l'àrea sud de Ilercavònia que presenta una seqüència ininterrompuda d'ocupació entre la segona meitat del segle VII aC i les darreries del segle II aC. Es pot diferencia en la seva evolució una primera fase on ja trobem part d'una estructura murària a la qual s'adossen les primeres construccions ( s. VII - primera meitat del VI aC ); una segona fase en que es construeixen les torres i els magatzems elevats (segona meitat del s. VI - primera meitat del V aC) i una darrera fase (de mitjans s. IV fins a mitjans s. II aC ) on s'observa l'augment i la remodelació d'algunes cases, així com l'obertura de nous carrers i l'ampliació de la muralla. Al s. II aC, amb l'arribada del món romà, es produeix l'abandonament del poblat.

El sistema urbanístic de la Moleta està definit per un nucli tancat amb carrers de circumival-lació, habitatges de planta rectangular adossats a la muralla i diversificació d'usos i tipus d'espais: comunitaris i privats, culturals, econòmics, polítics, etc. S'han trobat restes que demostren diverses activitats com l'emmagatzematge de cereals i lleguminoses, la mòlta de gra, la matança i esquarterament d'animals, el tissatge o la metal·lúrgia.

També s'han trobat diferents enterraments infantils, en concret perinatals (individus morts al llarg del procés de gestació o immediatament després del part) que ens indicaria una selecció en funció de l'origen social de l'individu, un ritus que es pot lligar amb les creences de fertilitat i benestar econòmic pròpies dels pobles i comunitats jerarquitzades i preestatals de l'àmbit de la Mediterrània.

El canonge Matamoros ja parla d'aquest jaciment al 1922. Als anys 60 fou excavat per l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, i l'any 1979 fou declarat Monument Històric-Artístic d'lnterès Nacional. Des de 1985 en el jaciment s'han portat a terme un seguit d'intervencions arqueològiques realitzades pel Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. S'han realitzat treballs de rehabilitació i adequació a la visita pública per un equip format per membres de l'Ajuntament d'Alcanar, del Museu del Montsià, de la Universitat de Barcelona i del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Actualment, el jaciment està gestionat pel Museu del Montsià i l'Ajuntament d'Alcanar.
 


 
Serveis
Àlbums
Contacta
Cerca al web